Conjugação do verbo:
realentar
Indicativo
Presente
eu
realentotu
realentasele/ ela/ você
realentanós
realentamosvós
realentaiseles/ elas/ vocês
realentamPretérito Perfeito
eu
realenteitu
realentasteele/ ela/ você
realentounós
realentámosvós
realentasteseles/ elas/ vocês
realentaramPretérito Imperfeito
eu
realentavatu
realentavasele/ ela/ você
realentavanós
realentávamosvós
realentáveiseles/ elas/ vocês
realentavamPretérito Mais-Que-Perfeito
eu
realentaratu
realentarasele/ ela/ você
realentaranós
realentáramosvós
realentáreiseles/ elas/ vocês
realentaramFuturo
eu
realentareitu
realentarásele/ ela/ você
realentaránós
realentaremosvós
realentareiseles/ elas/ vocês
realentarãoConjuntivo
Presente
que eu
realenteque tu
realentesque ele/ ela/ você
realenteque nós
realentemosque vós
realenteisque eles/ elas/ vocês
realentemPretérito Imperfeito
que eu
realentasseque tu
realentassesque ele/ ela/ você
realentasseque nós
realentássemosque vós
realentásseisque eles/ elas/ vocês
realentassemFuturo
se eu
realentarse tu
realentaresse ele/ ela/ você
realentarse nós
realentarmosse vós
realentardesse eles/ elas/ vocês
realentaremInfinitivo
Pessoal
eu
realentartu
realentaresele/ ela/ você
realentarnós
realentarmosvós
realentardeseles/ elas/ vocês
realentaremImpessoal
realentar
Condicional
eu
realentariatu
realentariasele/ ela/ você
realentarianós
realentaríamosvós
realentaríeiseles/ elas/ vocês
realentariamImperativo
Afirmativo
realenta
tu
realente
ele/ ela/ você
realentemos
nós
realentai
vós
realentem
eles/ elas/ vocês
Negativo
não realente
ele/ ela/ você
não realentemos
nós
não realenteis
vós
não realentem
eles/ elas/ vocês
Gerúndio
realentando
Particípio Passado
realentado
