Conjugação do verbo:
interpelar
Indicativo
Presente
eu
interpelotu
interpelasele/ ela/ você
interpelanós
interpelamosvós
interpelaiseles/ elas/ vocês
interpelamPretérito Perfeito
eu
interpeleitu
interpelasteele/ ela/ você
interpelounós
interpelámosvós
interpelasteseles/ elas/ vocês
interpelaramPretérito Imperfeito
eu
interpelavatu
interpelavasele/ ela/ você
interpelavanós
interpelávamosvós
interpeláveiseles/ elas/ vocês
interpelavamPretérito Mais-Que-Perfeito
eu
interpelaratu
interpelarasele/ ela/ você
interpelaranós
interpeláramosvós
interpeláreiseles/ elas/ vocês
interpelaramFuturo
eu
interpelareitu
interpelarásele/ ela/ você
interpelaránós
interpelaremosvós
interpelareiseles/ elas/ vocês
interpelarãoConjuntivo
Presente
que eu
interpeleque tu
interpelesque ele/ ela/ você
interpeleque nós
interpelemosque vós
interpeleisque eles/ elas/ vocês
interpelemPretérito Imperfeito
que eu
interpelasseque tu
interpelassesque ele/ ela/ você
interpelasseque nós
interpelássemosque vós
interpelásseisque eles/ elas/ vocês
interpelassemFuturo
se eu
interpelarse tu
interpelaresse ele/ ela/ você
interpelarse nós
interpelarmosse vós
interpelardesse eles/ elas/ vocês
interpelaremInfinitivo
Pessoal
eu
interpelartu
interpelaresele/ ela/ você
interpelarnós
interpelarmosvós
interpelardeseles/ elas/ vocês
interpelaremImpessoal
interpelar
Condicional
eu
interpelariatu
interpelariasele/ ela/ você
interpelarianós
interpelaríamosvós
interpelaríeiseles/ elas/ vocês
interpelariamImperativo
Afirmativo
interpela
tu
interpele
ele/ ela/ você
interpelemos
nós
interpelai
vós
interpelem
eles/ elas/ vocês
Negativo
não interpele
ele/ ela/ você
não interpelemos
nós
não interpeleis
vós
não interpelem
eles/ elas/ vocês
Gerúndio
interpelando
Particípio Passado
interpelado