Conjugação do verbo:
indignar
Indicativo
Presente
eu
indignotu
indignasele/ ela/ você
indignanós
indignamosvós
indignaiseles/ elas/ vocês
indignamPretérito Perfeito
eu
indigneitu
indignasteele/ ela/ você
indignounós
indignámosvós
indignasteseles/ elas/ vocês
indignaramPretérito Imperfeito
eu
indignavatu
indignavasele/ ela/ você
indignavanós
indignávamosvós
indignáveiseles/ elas/ vocês
indignavamPretérito Mais-Que-Perfeito
eu
indignaratu
indignarasele/ ela/ você
indignaranós
indignáramosvós
indignáreiseles/ elas/ vocês
indignaramFuturo
eu
indignareitu
indignarásele/ ela/ você
indignaránós
indignaremosvós
indignareiseles/ elas/ vocês
indignarãoConjuntivo
Presente
que eu
indigneque tu
indignesque ele/ ela/ você
indigneque nós
indignemosque vós
indigneisque eles/ elas/ vocês
indignemPretérito Imperfeito
que eu
indignasseque tu
indignassesque ele/ ela/ você
indignasseque nós
indignássemosque vós
indignásseisque eles/ elas/ vocês
indignassemFuturo
se eu
indignarse tu
indignaresse ele/ ela/ você
indignarse nós
indignarmosse vós
indignardesse eles/ elas/ vocês
indignaremInfinitivo
Pessoal
eu
indignartu
indignaresele/ ela/ você
indignarnós
indignarmosvós
indignardeseles/ elas/ vocês
indignaremImpessoal
indignar
Condicional
eu
indignariatu
indignariasele/ ela/ você
indignarianós
indignaríamosvós
indignaríeiseles/ elas/ vocês
indignariamImperativo
Afirmativo
indigna
tu
indigne
ele/ ela/ você
indignemos
nós
indignai
vós
indignem
eles/ elas/ vocês
Negativo
não indigne
ele/ ela/ você
não indignemos
nós
não indigneis
vós
não indignem
eles/ elas/ vocês
Gerúndio
indignando
Particípio Passado
indignado