Conjugação do verbo:
exinanir
Indicativo
Presente
nós
exinanimosvós
exinanisPretérito Perfeito
eu
exinanitu
exinanisteele/ ela/ você
exinaniunós
exinanimosvós
exinanisteseles/ elas/ vocês
exinaniramPretérito Imperfeito
eu
exinaniatu
exinaniasele/ ela/ você
exinanianós
exinaníamosvós
exinaníeiseles/ elas/ vocês
exinaniamPretérito Mais-Que-Perfeito
eu
exinaniratu
exinanirasele/ ela/ você
exinaniranós
exinaníramosvós
exinaníreiseles/ elas/ vocês
exinaniramFuturo
eu
exinanireitu
exinanirásele/ ela/ você
exinaniránós
exinaniremosvós
exinanireiseles/ elas/ vocês
exinanirãoConjuntivo
Presente
Pretérito Imperfeito
que eu
exinanisseque tu
exinanissesque ele/ ela/ você
exinanisseque nós
exinaníssemosque vós
exinanísseisque eles/ elas/ vocês
exinanissemFuturo
se eu
exinanirse tu
exinaniresse ele/ ela/ você
exinanirse nós
exinanirmosse vós
exinanirdesse eles/ elas/ vocês
exinaniremInfinitivo
Pessoal
eu
exinanirtu
exinaniresele/ ela/ você
exinanirnós
exinanirmosvós
exinanirdeseles/ elas/ vocês
exinaniremImpessoal
exinanir
Condicional
eu
exinaniriatu
exinaniriasele/ ela/ você
exinanirianós
exinaniríamosvós
exinaniríeiseles/ elas/ vocês
exinaniriamImperativo
Afirmativo
exinani
vós
Negativo
Gerúndio
exinanindo
Particípio Passado
exinanido