Conjugação do verbo:
esperançar
Indicativo
Presente
eu
esperançotu
esperançasele/ ela/ você
esperançanós
esperançamosvós
esperançaiseles/ elas/ vocês
esperançamPretérito Perfeito
eu
esperanceitu
esperançasteele/ ela/ você
esperançounós
esperançámosvós
esperançasteseles/ elas/ vocês
esperançaramPretérito Imperfeito
eu
esperançavatu
esperançavasele/ ela/ você
esperançavanós
esperançávamosvós
esperançáveiseles/ elas/ vocês
esperançavamPretérito Mais-Que-Perfeito
eu
esperançaratu
esperançarasele/ ela/ você
esperançaranós
esperançáramosvós
esperançáreiseles/ elas/ vocês
esperançaramFuturo
eu
esperançareitu
esperançarásele/ ela/ você
esperançaránós
esperançaremosvós
esperançareiseles/ elas/ vocês
esperançarãoConjuntivo
Presente
que eu
esperanceque tu
esperancesque ele/ ela/ você
esperanceque nós
esperancemosque vós
esperanceisque eles/ elas/ vocês
esperancemPretérito Imperfeito
que eu
esperançasseque tu
esperançassesque ele/ ela/ você
esperançasseque nós
esperançássemosque vós
esperançásseisque eles/ elas/ vocês
esperançassemFuturo
se eu
esperançarse tu
esperançaresse ele/ ela/ você
esperançarse nós
esperançarmosse vós
esperançardesse eles/ elas/ vocês
esperançaremInfinitivo
Pessoal
eu
esperançartu
esperançaresele/ ela/ você
esperançarnós
esperançarmosvós
esperançardeseles/ elas/ vocês
esperançaremImpessoal
esperançar
Condicional
eu
esperançariatu
esperançariasele/ ela/ você
esperançarianós
esperançaríamosvós
esperançaríeiseles/ elas/ vocês
esperançariamImperativo
Afirmativo
esperança
tu
esperance
ele/ ela/ você
esperancemos
nós
esperançai
vós
esperancem
eles/ elas/ vocês
Negativo
não esperance
ele/ ela/ você
não esperancemos
nós
não esperanceis
vós
não esperancem
eles/ elas/ vocês
Gerúndio
esperançando
Particípio Passado
esperançado