Conjugação do verbo:
ensurdecer
Indicativo
Presente
eu
ensurdeçotu
ensurdecesele/ ela/ você
ensurdecenós
ensurdecemosvós
ensurdeceiseles/ elas/ vocês
ensurdecemPretérito Perfeito
eu
ensurdecitu
ensurdecesteele/ ela/ você
ensurdeceunós
ensurdecemosvós
ensurdecesteseles/ elas/ vocês
ensurdeceramPretérito Imperfeito
eu
ensurdeciatu
ensurdeciasele/ ela/ você
ensurdecianós
ensurdecíamosvós
ensurdecíeiseles/ elas/ vocês
ensurdeciamPretérito Mais-Que-Perfeito
eu
ensurdeceratu
ensurdecerasele/ ela/ você
ensurdeceranós
ensurdecêramosvós
ensurdecêreiseles/ elas/ vocês
ensurdeceramFuturo
eu
ensurdecereitu
ensurdecerásele/ ela/ você
ensurdeceránós
ensurdeceremosvós
ensurdecereiseles/ elas/ vocês
ensurdecerãoConjuntivo
Presente
que eu
ensurdeçaque tu
ensurdeçasque ele/ ela/ você
ensurdeçaque nós
ensurdeçamosque vós
ensurdeçaisque eles/ elas/ vocês
ensurdeçamPretérito Imperfeito
que eu
ensurdecesseque tu
ensurdecessesque ele/ ela/ você
ensurdecesseque nós
ensurdecêssemosque vós
ensurdecêsseisque eles/ elas/ vocês
ensurdecessemFuturo
se eu
ensurdecerse tu
ensurdeceresse ele/ ela/ você
ensurdecerse nós
ensurdecermosse vós
ensurdecerdesse eles/ elas/ vocês
ensurdeceremInfinitivo
Pessoal
eu
ensurdecertu
ensurdeceresele/ ela/ você
ensurdecernós
ensurdecermosvós
ensurdecerdeseles/ elas/ vocês
ensurdeceremImpessoal
ensurdecer
Condicional
eu
ensurdeceriatu
ensurdeceriasele/ ela/ você
ensurdecerianós
ensurdeceríamosvós
ensurdeceríeiseles/ elas/ vocês
ensurdeceriamImperativo
Afirmativo
ensurdece
tu
ensurdeça
ele/ ela/ você
ensurdeçamos
nós
ensurdecei
vós
ensurdeçam
eles/ elas/ vocês
Negativo
não ensurdeça
ele/ ela/ você
não ensurdeçamos
nós
não ensurdeçais
vós
não ensurdeçam
eles/ elas/ vocês
Gerúndio
ensurdecendo
Particípio Passado
ensurdecido