Conjugação do verbo:
enfrentar
Indicativo
Presente
eu
enfrentotu
enfrentasele/ ela/ você
enfrenta
enfrentamos
vós
enfrentaiseles/ elas/ vocês
enfrentamPretérito Perfeito
eu
enfrenteitu
enfrentasteele/ ela/ você
enfrentounós
enfrentámosvós
enfrentasteseles/ elas/ vocês
enfrentaramPretérito Imperfeito
eu
enfrentavatu
enfrentavasele/ ela/ você
enfrentava
enfrentávamos
vós
enfrentáveiseles/ elas/ vocês
enfrentavamPretérito Mais-Que-Perfeito
eu
enfrentaratu
enfrentarasele/ ela/ você
enfrentaranós
enfrentáramosvós
enfrentáreiseles/ elas/ vocês
enfrentaramFuturo
eu
enfrentareitu
enfrentarásele/ ela/ você
enfrentaránós
enfrentaremosvós
enfrentareiseles/ elas/ vocês
enfrentarãoConjuntivo
Presente
que eu
enfrenteque tu
enfrentesque ele/ ela/ você
enfrenteque nós
enfrentemosque vós
enfrenteisque eles/ elas/ vocês
enfrentemPretérito Imperfeito
que eu
enfrentasseque tu
enfrentassesque ele/ ela/ você
enfrentasseque nós
enfrentássemosque vós
enfrentásseisque eles/ elas/ vocês
enfrentassemFuturo
se eu
enfrentarse tu
enfrentaresse ele/ ela/ você
enfrentarse nós
enfrentarmosse vós
enfrentardesse eles/ elas/ vocês
enfrentaremInfinitivo
Pessoal
eu
enfrentartu
enfrentaresele/ ela/ você
enfrentarnós
enfrentarmosvós
enfrentardeseles/ elas/ vocês
enfrentaremImpessoal
enfrentar
Condicional
eu
enfrentariatu
enfrentariasele/ ela/ você
enfrentarianós
enfrentaríamosvós
enfrentaríeiseles/ elas/ vocês
enfrentariamImperativo
Afirmativo
enfrenta
tu
enfrente
ele/ ela/ você
enfrentemos
nós
enfrentai
vós
enfrentem
eles/ elas/ vocês
Negativo
não enfrente
ele/ ela/ você
não enfrentemos
nós
não enfrenteis
vós
não enfrentem
eles/ elas/ vocês
Gerúndio
enfrentando
Particípio Passado
enfrentado