Conjugação do verbo:
desorientar
Indicativo
Presente
eu
desorientotu
desorientasele/ ela/ você
desorientanós
desorientamosvós
desorientaiseles/ elas/ vocês
desorientamPretérito Perfeito
eu
desorienteitu
desorientasteele/ ela/ você
desorientounós
desorientámosvós
desorientasteseles/ elas/ vocês
desorientaramPretérito Imperfeito
eu
desorientavatu
desorientavasele/ ela/ você
desorientavanós
desorientávamosvós
desorientáveiseles/ elas/ vocês
desorientavamPretérito Mais-Que-Perfeito
eu
desorientaratu
desorientarasele/ ela/ você
desorientaranós
desorientáramosvós
desorientáreiseles/ elas/ vocês
desorientaramFuturo
eu
desorientareitu
desorientarásele/ ela/ você
desorientaránós
desorientaremosvós
desorientareiseles/ elas/ vocês
desorientarãoConjuntivo
Presente
que eu
desorienteque tu
desorientesque ele/ ela/ você
desorienteque nós
desorientemosque vós
desorienteisque eles/ elas/ vocês
desorientemPretérito Imperfeito
que eu
desorientasseque tu
desorientassesque ele/ ela/ você
desorientasseque nós
desorientássemosque vós
desorientásseisque eles/ elas/ vocês
desorientassemFuturo
se eu
desorientarse tu
desorientaresse ele/ ela/ você
desorientarse nós
desorientarmosse vós
desorientardesse eles/ elas/ vocês
desorientaremInfinitivo
Pessoal
eu
desorientartu
desorientaresele/ ela/ você
desorientarnós
desorientarmosvós
desorientardeseles/ elas/ vocês
desorientaremImpessoal
desorientar
Condicional
eu
desorientariatu
desorientariasele/ ela/ você
desorientarianós
desorientaríamosvós
desorientaríeiseles/ elas/ vocês
desorientariamImperativo
Afirmativo
desorienta
tu
desoriente
ele/ ela/ você
desorientemos
nós
desorientai
vós
desorientem
eles/ elas/ vocês
Negativo
não desoriente
ele/ ela/ você
não desorientemos
nós
não desorienteis
vós
não desorientem
eles/ elas/ vocês
Gerúndio
desorientando
Particípio Passado
desorientado