Conjugação do verbo:
desalentar
Indicativo
Presente
eu
desalentotu
desalentasele/ ela/ você
desalentanós
desalentamosvós
desalentaiseles/ elas/ vocês
desalentamPretérito Perfeito
eu
desalenteitu
desalentasteele/ ela/ você
desalentounós
desalentámosvós
desalentasteseles/ elas/ vocês
desalentaramPretérito Imperfeito
eu
desalentavatu
desalentavasele/ ela/ você
desalentavanós
desalentávamosvós
desalentáveiseles/ elas/ vocês
desalentavamPretérito Mais-Que-Perfeito
eu
desalentaratu
desalentarasele/ ela/ você
desalentaranós
desalentáramosvós
desalentáreiseles/ elas/ vocês
desalentaramFuturo
eu
desalentareitu
desalentarásele/ ela/ você
desalentaránós
desalentaremosvós
desalentareiseles/ elas/ vocês
desalentarãoConjuntivo
Presente
que eu
desalenteque tu
desalentesque ele/ ela/ você
desalenteque nós
desalentemosque vós
desalenteisque eles/ elas/ vocês
desalentemPretérito Imperfeito
que eu
desalentasseque tu
desalentassesque ele/ ela/ você
desalentasseque nós
desalentássemosque vós
desalentásseisque eles/ elas/ vocês
desalentassemFuturo
se eu
desalentarse tu
desalentaresse ele/ ela/ você
desalentarse nós
desalentarmosse vós
desalentardesse eles/ elas/ vocês
desalentaremInfinitivo
Pessoal
eu
desalentartu
desalentaresele/ ela/ você
desalentarnós
desalentarmosvós
desalentardeseles/ elas/ vocês
desalentaremImpessoal
desalentar
Condicional
eu
desalentariatu
desalentariasele/ ela/ você
desalentarianós
desalentaríamosvós
desalentaríeiseles/ elas/ vocês
desalentariamImperativo
Afirmativo
desalenta
tu
desalente
ele/ ela/ você
desalentemos
nós
desalentai
vós
desalentem
eles/ elas/ vocês
Negativo
não desalente
ele/ ela/ você
não desalentemos
nós
não desalenteis
vós
não desalentem
eles/ elas/ vocês
Gerúndio
desalentando
Particípio Passado
desalentado
