Conjugação do verbo:
desacatar
Indicativo
Presente
eu
desacatotu
desacatasele/ ela/ você
desacatanós
desacatamosvós
desacataiseles/ elas/ vocês
desacatamPretérito Perfeito
eu
desacateitu
desacatasteele/ ela/ você
desacatounós
desacatámosvós
desacatasteseles/ elas/ vocês
desacataramPretérito Imperfeito
eu
desacatavatu
desacatavasele/ ela/ você
desacatavanós
desacatávamosvós
desacatáveiseles/ elas/ vocês
desacatavamPretérito Mais-Que-Perfeito
eu
desacataratu
desacatarasele/ ela/ você
desacataranós
desacatáramosvós
desacatáreiseles/ elas/ vocês
desacataramFuturo
eu
desacatareitu
desacatarásele/ ela/ você
desacataránós
desacataremosvós
desacatareiseles/ elas/ vocês
desacatarãoConjuntivo
Presente
que eu
desacateque tu
desacatesque ele/ ela/ você
desacateque nós
desacatemosque vós
desacateisque eles/ elas/ vocês
desacatemPretérito Imperfeito
que eu
desacatasseque tu
desacatassesque ele/ ela/ você
desacatasseque nós
desacatássemosque vós
desacatásseisque eles/ elas/ vocês
desacatassemFuturo
se eu
desacatarse tu
desacataresse ele/ ela/ você
desacatarse nós
desacatarmosse vós
desacatardesse eles/ elas/ vocês
desacataremInfinitivo
Pessoal
eu
desacatartu
desacataresele/ ela/ você
desacatarnós
desacatarmosvós
desacatardeseles/ elas/ vocês
desacataremImpessoal
desacatar
Condicional
eu
desacatariatu
desacatariasele/ ela/ você
desacatarianós
desacataríamosvós
desacataríeiseles/ elas/ vocês
desacatariamImperativo
Afirmativo
desacata
tu
desacate
ele/ ela/ você
desacatemos
nós
desacatai
vós
desacatem
eles/ elas/ vocês
Negativo
não desacate
ele/ ela/ você
não desacatemos
nós
não desacateis
vós
não desacatem
eles/ elas/ vocês
Gerúndio
desacatando
Particípio Passado
desacatado