Conjugação do verbo:
assentar
Indicativo
Presente
eu
assentotu
assentasele/ ela/ você
assentanós
assentamosvós
assentaiseles/ elas/ vocês
assentamPretérito Perfeito
eu
assenteitu
assentasteele/ ela/ você
assentounós
assentámosvós
assentasteseles/ elas/ vocês
assentaramPretérito Imperfeito
eu
assentavatu
assentavasele/ ela/ você
assentavanós
assentávamosvós
assentáveiseles/ elas/ vocês
assentavamPretérito Mais-Que-Perfeito
eu
assentaratu
assentarasele/ ela/ você
assentaranós
assentáramosvós
assentáreiseles/ elas/ vocês
assentaramFuturo
eu
assentareitu
assentarásele/ ela/ você
assentaránós
assentaremosvós
assentareiseles/ elas/ vocês
assentarãoConjuntivo
Presente
que eu
assenteque tu
assentesque ele/ ela/ você
assenteque nós
assentemosque vós
assenteisque eles/ elas/ vocês
assentemPretérito Imperfeito
que eu
assentasseque tu
assentassesque ele/ ela/ você
assentasseque nós
assentássemosque vós
assentásseisque eles/ elas/ vocês
assentassemFuturo
se eu
assentarse tu
assentaresse ele/ ela/ você
assentarse nós
assentarmosse vós
assentardesse eles/ elas/ vocês
assentaremInfinitivo
Pessoal
eu
assentartu
assentaresele/ ela/ você
assentarnós
assentarmosvós
assentardeseles/ elas/ vocês
assentaremImpessoal
assentar
Condicional
eu
assentariatu
assentariasele/ ela/ você
assentarianós
assentaríamosvós
assentaríeiseles/ elas/ vocês
assentariamImperativo
Afirmativo
assenta
tu
assente
ele/ ela/ você
assentemos
nós
assentai
vós
assentem
eles/ elas/ vocês
Negativo
não assente
ele/ ela/ você
não assentemos
nós
não assenteis
vós
não assentem
eles/ elas/ vocês
Gerúndio
assentando
Particípio Passado
assentado
