Conjugação do verbo:
afaimar
Indicativo
Presente
eu
afaimotu
afaimasele/ ela/ você
afaimanós
afaimamosvós
afaimaiseles/ elas/ vocês
afaimamPretérito Perfeito
eu
afaimeitu
afaimasteele/ ela/ você
afaimounós
afaimámosvós
afaimasteseles/ elas/ vocês
afaimaramPretérito Imperfeito
eu
afaimavatu
afaimavasele/ ela/ você
afaimavanós
afaimávamosvós
afaimáveiseles/ elas/ vocês
afaimavamPretérito Mais-Que-Perfeito
eu
afaimaratu
afaimarasele/ ela/ você
afaimaranós
afaimáramosvós
afaimáreiseles/ elas/ vocês
afaimaramFuturo
eu
afaimareitu
afaimarásele/ ela/ você
afaimaránós
afaimaremosvós
afaimareiseles/ elas/ vocês
afaimarãoConjuntivo
Presente
que eu
afaimeque tu
afaimesque ele/ ela/ você
afaimeque nós
afaimemosque vós
afaimeisque eles/ elas/ vocês
afaimemPretérito Imperfeito
que eu
afaimasseque tu
afaimassesque ele/ ela/ você
afaimasseque nós
afaimássemosque vós
afaimásseisque eles/ elas/ vocês
afaimassemFuturo
se eu
afaimarse tu
afaimaresse ele/ ela/ você
afaimarse nós
afaimarmosse vós
afaimardesse eles/ elas/ vocês
afaimaremInfinitivo
Pessoal
eu
afaimartu
afaimaresele/ ela/ você
afaimarnós
afaimarmosvós
afaimardeseles/ elas/ vocês
afaimaremImpessoal
afaimar
Condicional
eu
afaimariatu
afaimariasele/ ela/ você
afaimarianós
afaimaríamosvós
afaimaríeiseles/ elas/ vocês
afaimariamImperativo
Afirmativo
afaima
tu
afaime
ele/ ela/ você
afaimemos
nós
afaimai
vós
afaimem
eles/ elas/ vocês
Negativo
não afaime
ele/ ela/ você
não afaimemos
nós
não afaimeis
vós
não afaimem
eles/ elas/ vocês
Gerúndio
afaimando
Particípio Passado
afaimado